Comunicatzione e plurilinguismu.

 

logo comune di Siniscola.png

Relata pro su cunvegnu “Comunicatzione e plurilinguìsmu: su sardu in sas famìlias” iscrita pro sa manifestatzione “THINISCOLIMBA” 

 

Thiniscole su 22 de cabudanni de su 2011 

Salude a totus e benebènnidos.

 

Eo mi cramo Angelo Canu e traballo pro s’Ufìtziu de sa Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro in sas biddas de Lodè, Torpè, Pasada e Thiniscole.

 

Su traballu nostru est impreare sa limba sarda a cada livellu in s’amministratzione pùblica, in sas iscolas e in sas comunicatziones ufitziales.Su chi faghimus est mustrare chi si podet impreare bene sa limba faeddada e sas normas de sa limba iscritachirchende de cumprèndere fintzas sas chi podent èssere sas atziones de polìtica linguìstica prus adatas in su territòriu. Sa cosa chi faghimus estduncas promotzionare sa limba, fàghende a manera chi  s’ufìtziu siat visìbile e bene cullegadu cun totus sos ufìtzios de s’ente in ue traballamus. Pro fàghere custu traballu tocat de ischire comunicare cun sa gente, ischire traballare paris cun issa e cun sas àteras pessones e cun sos organismos chi si ocupant de promotzione de sa limba.

 

Nois ordimingiamus laboratòrios, convegnos, materiale informativu e eventos culturales.  Sa manifestazione de oe est de importu mannu, ca pro sa prima borta in custa bidda una die intrea est dedicada a sa limba sarda: difatis custu mangianu amus fatu sos laboratòrios cun duas classes de sas elementares, a borta de die unu giogu cun sos pitzinnos e sos magiores e como un’adòbiu pro faeddare subra sa comunicatzione e su plurilinguismu.

 

Su tìtulu chi amus isseberadu pro sa manifestazione est ThinIscoLimba. Est unu giogu de paràulas, unu componimentu intre sas paràulas de Thiniscole, Isco, Iscola e Limba chi sunt bator de sos arrèsonos chi amus tocadu oe: sa connoschèntzia de sa limba in s’iscola de Thiniscole. Una paràula narat prus de milli ispiegatziones: pròpiu comente naraiat Michelangelo Pira in “Sardegna tra due lingue” (1968) faeddende de  sa limba sarda.

 

Si oe Michelangelo Pira fiat istatu galu biu fiat istatu meda cuntentu du su traballu nostru ca semus chirchende de fàghere cumprèndere a sa gente chi su sardu no est petzi limba de antigòriu ma una limba cumpleta chi podimus impreare pro faeddare de cada arrèsonu. Isse fiat òmine chi in sos annos ’60 e ’70 fiat chirchende de cumprèndere comente fiat cambiende su mundu (non solu sa Sardigna) gràtzias a sa comunicazione, a sa cibernètica e a s’eletrònica, ponende a cunfrontu s’iscola ufìtziale e cussa chi isse cramaiat “iscola impròpria”, sa chi s’imparabat bivende in sas biddas.

 

Michelangelo Pira, de su 1928, narat chi dae minore (duncas in epoca de fascismu) l’ant naradu chi s’italianu li èsseret serbidu ca l’aeret datu sa possibilidade de  pòdere comunicare a livellu planetàriu. Creschende est però bènnidu a ischire chi s’italianu fiat petzi una limba nazionale e chi teniat sa matessi funtzione de su sardu, solu in unu cuntestu prus allargadu.

 

Totu est a bìdere sas cosas cun ogros novos: in sas iscolas cando fiamus minores nos ant imparadu chi s’italianu est una limba-cultura chi nos permitit de comunicare cun sos àteros italianos e duncas de abèrrere sos ogros subra su chi sutzedit in Italia. Mancu a fàghere a tempus a l’imparare bene chi nos ant naradu chi tocaiat de imparare s’inglesu (àtera limba-cultura) ca depiamus comunicare in inglesu e abèrrere sos ogros subra chi sutzedit in su mundu. Ma a fortza de comunicare e abaidare a largu no amus prus comunicadu e abaidadu a curtzu a su chi fiat sutzedende inoghe in Sardigna. E su chi fiat capitende est chi fiamus ismentighende.nos chi sa limba nostra est su sardu.

 

Vittorio Sella faeddende de istòria narat chi non  depimus bìere a “s’abba de s’irmentigu”: isse narat chi depimus, emmo, connòschere s’istòria manna ma fintzas sa microistòria, ca custa nos daet idea de so raportos intre de su tzentru e de sa periferia. Custu est unu insegnamentu mannu: si nois aplicamus fintzas a sa limba custu arrèsonu, bidimus chi chi depimus connòschere sas àteras limbas, ma depimus connoschère bene fintzas su sardu, ca nos permitit de connòschere mègius s’italianu e a pustis fintzas s’inglesu. Pro ite custu?

 

Ca diamus colare dae sa situatzione de como de diglossia a cudda  de bilinguismu e de plurilinguismu.

 

In antis de aggabbare s’interventu meu dia chèrrere ringratziare sos collegas ca sunt bènnidos dae largu pro ammanitzare custa die, sas bibliotecàrias pro s’agiudu chi nos ant datu, s’assessore e s’amministratzione ca ant crèdidu in custu progetu e sa gente chi est bènnida a nos ascultare.

Anzelu Canu

 

Stemma ULS Provincia.jpg