Sa limba furada: Paràulas de Gràssia

Sa limba furada: Paràulas de Gràssia, mariantonietta piga, michele pinna, uls, ufìtziu de sa limba sarda, istituto bellieni di sassari, giorgio rusta


Dominica 18 de Santu Andria, S’ufìtziu de sa Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro at presentadu, in sa Crèsia de Nostra Sennora de sa Soledade, Paràulas de Gràssia: unu reading literàriu, intramesadu dae sos càntigos de sa Cunfraria de Santa Rughe de Nùgoro, bogadu dae unu sèberu de su romanzu de Gràssia Deledda: Sa Crèsia de sa Soledade.
Mariantonietta Piga, diretora de s’ULS de sa Provìntzia de Nùgoro, at espressadu a ite a custa faina l’ant postu custu nùmene, gioghende in su significu de sa paràula gràssia, e de su chi cheret nàrrere pro sa religione cristiana, e su nùmene de s’iscritora famada nugoresa.
Micheli Pinna,diretore scientìficu de s’Istitutu Bellieni , faghende un introduida at naradu chi: “Sos cuntzetos e sos sentidos chi sunt intro sas paràulas de Gràssia Deledda sunt totu sardos, ma issa no at tentu sa manera, e forsis sa boluntade de iscrìere in sardu, su mundu chi cheriat espressare Gràssia Deledda, non si podet cumprèndere sena sa limba sarda, e difatis cun sas bortaduras fatas in Sardu, e ammento pro totu sa de Serafinu Spiggia, paret belle de nch’èssere prus intro de sos romanzos, intro de sos logos, intro de su tempus: forsis sunt finas megiorados.” 
A pustis sos operadores de sos Servìtzios Linguìsticos territoriales ant lèghidu, cada unu in sa variedade sua, su cantu chi at bortadu. 
Totu sa gente chi b’est suprida, at pòidu lèghere sas bortaduras in sa norma de referèntzia, e ascurtare, e cumprèndere chi cadaunu la leget a sa manera sua, che a cada limba de su mundu, che a una limba NORMALE.
E est sa matessi limba chi nc’ant furadu a Gràssia Deledda, chi pro contare sos logos, su tempus, sas costumàntzias suas, at dèpidu iscrìere in una limba chi non rendet onore a su mundu suo.
Paràulas de Gràssia est sa de duas bias chi si faghet, sa prima borta s’ULS l’at fatu in Orosei in sa Crèsia de su Remediu.


De Jorgi Rusta

dae: http://salimbasarda.net/politica-linguistica/sa-limba-furada-paraulas-de-grassia/

Paràulas de Gràssia, Nùgoro – Sos testos bortados in sardu

impaginazione paràulas de gràssiaurtima.jpg

impaginazione paràulas de gràssiaurtima2.jpg

impaginazione paràulas de gràssiaurtima3.jpg

impaginazione paràulas de gràssiaurtima4.jpg

impaginazione paràulas de gràssiaurtima5.jpg

impaginazione paràulas de gràssiaurtima6.jpg

impaginazione paràulas de gràssiaurtima7.jpg

impaginazione paràulas de gràssiaurtima8.jpg

impaginazione paràulas de gràssiaurtima9.jpg

impaginazione paràulas de gràssiaurtima10.jpg

impaginazione paràulas de gràssiaurtima11.jpg

impaginazione paràulas de gràssiaurtima12.jpg

Pro iscarrigare su libriteddu in pdf: paràulas de gràssia nùgoro.pdf

Paràulas de Gràssia

paraulas de gràssia, nuoro, 18 de santandria 2012, ufìtziu de sa limba sarda, istituto bellieni di sassari, cunfraria santa rughe de nùgoro, gianfranca selis


Pro su 18 de santandria a ora de sas sete de sero, in sa crèsia de sa Solidae de Nùgoro, S’Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro in collaboratzione cun s’Istitutu de Istùdios e Chircas “Camillo Bellieni” de Tàtari e su Comune de Nùgoro, ant ammaniadu  “Pàràulas de Gràssia”. Sos operadores de sos Isportellos Linguìsticos Territoriales ant a  fàghere leturas in sardu dae su libru “la chiesa della Solitudine” e ant a èssere acumpangiados dae sa Cunfraria de Santa Rughe de Nùgoro.

de Gianfranca Selis

Presentada de “Che a sa manu de Deus” – de Jorgi Rusta

mostra-def_grande_1.jpg

S’Ufìtziu de sa Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, paris cun s’Istitutu de istùdios e de chircas C. Bellieni de Tàtari, sa domo de imprenta Ilisso e s’Acuàriu de Cala Gonone, proponet sa mustra fotogràfica

Che a sa manu de Deus…

Una tzucada fotogràfica in su mundu de sos fundos ofitzinales sardos, in su tempus, pro pòdere mègius dare balore a su sartu nostru, e a su chi nos at imparadu.

Pensende a sa filosofia chi sighit s’acuàriu, e chi punnat a sa biodiversidade, a impreare cun cussèntzia e a s’urtimada a mantènnere e respetare su logu, cun custa mustra si cheret bogare a pitzu su ligàmene intre limba, cultura e sartu.

Sa biodiversidade espressat tratèntzias intre sos ecosistemas diferentes, e gai matessi sa limba, chi essende bia, moet e tramudat totu sa sienda materiale e immateriale de sas comunidades nostras.

Sos fundos e sas erbas ofitzinales sunt sos mèdios chi su logu at postu a disponimentu de s’òmine. Sos mannos connoschiant bene cantu podiant èssere de importu, pariat chi las lusingaiant e las carignaiant, e dae custu  ischiant cale fiant sos fundos chi tocaiat de imprare pro curare corpus e ànima.

In custa mustra b’at dòighi fotografias, in ue b’at retratados dòighi fundos de sos prus connotos de sa Sardigna, osservadas dae a curtzu meda, paret pro nde cumprèndere su naturale prus cuadu, chi dae sèculos s’òmine at contipigiadu, finas a nde impitare sas propiedades terapèuticas.

Pro cada fotografia b’at un ischeda curtzedda ue bi sunt sas caraterìsticas printizipales.

A custa mustra l’amus postu  CHE A SA MANU DE DEUS: sunt ses paràulas chi naramus cando leamus carchi cosa, o nos utzamus carchi cosa, chi nos sanat, e mègius de cussu non nos podet fàghere nudda…

Tando est  CHE A SA MANU DE DEUS…