Est mai esistida in s’istòria de sa Sardigna una Limba Sarda Comuna?

Bèrtolu Porcheddu

Bèrtolu Porcheddu

Cando si faeddat de Limba Sarda Comuna, de sòlitu, si cheret intèndere una variedade linguìstica artifitziale, fata a taulinu dae sos linguistas pro dare una forma iscrita unitària a sa limba sarda e pònnere umpare Logudoresos e Campidanesos. Si nois atzetamus custu cunsidèriu, depimus afirmare chi sa Limba Sarda Comuna est un’imbentu de sas dies nostras e chi custa non tenet perunu fundamentu istòricu.

In su Mediuevu sardu, sos giùighes de sos bator rennos de Turres, Caddura, Arborea e Càlari aiant ammeradu sa mannària diatopica (diferèntzia linguìstica in su logu) ponende manu a una limba iscrita de “superstrato”, adatende•la a sas variantes locales issoro. Est in custu cuntestu chi naschet sa limba sarda “Comune”, ossiat sa limba iscrita normalizada, chi non fiat sa limba faeddada dae su pòpulu, ma sa limba cantzelleresca impreada dae sos iscrivanos e dae sos intelletuales de su rennu. Pro tantu, giai dae tando, nois amus duas formas de iscritura: una populare, chi agatamus pro su prus in sos condaghes, e una istatuale, chi beniat impreada in sos atos notariles e in sas Cartas de Logu.

Si fiat istadu bastante fàtzile pro sos Logudoresos e pro sos Campidanesos dare règulas pretzisas a sa limba iscrita issoro, ateretantu simples non fiat istadu su protzessu de normalizatzione mandadu a dae in antis dae sos giùighes de Arborea. Su giudicadu de Arborea serraiat intro sas làcanas istòricas suas una populatzione pagu omogènea dae su puntu de vista linguìsticu. Difatis, sas iscussestadas gràficas (e pro tantu fonèticas) de sas trèighi curadorias (Barbàgia de Belvì, Barbàgia de Ollolai, Barigadu, Bonurzuli, Campidanu Majore, Campidanu de Milis, Guilcier, Mandrolisai, Marmilla, Montis, Usellus, Valenza e Brabaxiana) si podent bìdere in su condaghe de Santa Maria de Bonàrcado, in ue sunt rapresentados bator sèculos de istòria de s’iscritura populare in Sardigna. Nointames custu, sa limba arborenze poniat umpare in forma iscrita logudoresu e campidanesu.

In su 1353, cun sa gherra incumentzada dae Marianu IV de Arborea contra su re de Aragona, s’ispada aiat abertu s’àidu a sa pinna e sa Limba Arborense aiat leadu cuviu comente limba ufitziale in ue aiat postu raighinas s’àrbure israighinadu, sìmbulu natzionale arborense. S’iscritura a nou de sa “Carta de Logu” dae parte de Eleonora de Arborea, promulgada pro totu sos Sardos, fiat giuada a pustis fintzas a sos Catalanos-Aragonesos cando, cun sa ruta de su giudicadu de Arborea (1420), diant àere istèrridu sa Carta arborense a totu sas biddas infeudadas de sa Sardigna. Sa Carta de Logu, pro tantu, beniat a èssere non petzi unu còdighe giurìdicu, ma fintzas unu còdighe linguìsticu, chi beniat leadu a inditu dae chie depiat iscrìere in sardu.

Sa Limba Arborense fiat resèssida a si mantènnere in bida in sa “Carta de Logu” finas a su 1827, cando aiat dèpidu lassare su logu a su Còdighe de Càralu Felitze, iscritu in italianu. Dae custu mamentu sa limba sarda aiat pèrdidu de ufitzialidade e sos Sardos nd’aiant dispèrdidu sa memòria istòrica.

Oe, cando si faeddat de Limba Aborense, de sòlitu, si cheret intèndere sa variedade linguìstica faeddada in cussas biddas de s’Artu Aristanesu, o de “mesania”, postas a làcana intre sas duas variedades linguìsticas mannas (logudoresu e campidanesu). Pro Arborense medas intendent fintzas sa limba impreada in sa “Carta de Logu”; chentza pro àteru nàrrere de cale “Carta de Logu” si tratat, dae su mamentu chi su documentu originariu non est istadu mai agatadu e chi s’incunàbolu (prima editzione a imprenta de sa finitìa de su 1400) est chentza duda su documentu prus rapresentativu de sa Limba Arborense.

Difatis, si leamus in cunsidèriu sos tratos distintivos de su logudoresu e de su campidanesu presentes in s’incunàbolu de sa “Carta de Logu” e los cunfrontamus cun cussos seberados dae sos istudiosos pro iscrìere sas règulas de sa Limba Sarda Comuna, nos rendimus contu de sos assimìgios intre custas duas limbas normalizadas. In àteras paràulas, sos linguistas de oe ant impreadu pro istandardizare sa limba sarda sos matessi paràmetros leados a inditu dae sos omòlogos issoro setighentos annos a como.

Sa diferèntzia fundamentale intre sa Limba Arborense e sa Limba Comuna no istat tantu in sa fonètica o in sa morfo-sintassi, ca sunt belle paris, cantu in su nùmeru de sas pessones chi podent impreare custas normas. Si in su Mediuevu sardu sa Limba Arborense beniat impreada dae pagos iscrivanos, oe sa Limba Comuna podet èssere impreada dae totu su pòpulu. Si tando, rutu su re, fintzas sa limba aiat sessadu de tzocheddare, como su distinu suo no est ligadu a un’òmine ebbia ma a totu su pòpulu soberanu.

de Bèrtolu Porcheddu