Lodè in viàgiu tra istòria e antropologia

 

stemma Lodè.jpg

 

Lodè, su 9 de abrile de su 2011

Su  9 de abrile de su 2011 b’est istada sa presentada de sa mustra “Viàgiu cun s’istòria: Lodè in sos documentos de archìviu” e de su libru “Lodè: contributos  antropològicos a s’istòria sua”, iscritu dae Angelo Canu, Giacomo Floris, Enedina Pau e Anna Cristiana Farris. 

 

Su Sìndigu Graziano Spanu at cumintzadu s’atopu narende gràtzia a  sa biblioteca pro àere ammanitzadu custa die de istùdiu. Vittorio Sella at presentadu a pustis sos documentos gollidos dae Giacomo Floris in archìvios diferentes (Barcellona, Nùgoro e Casteddu) narende chi ant a èssere unu mèdiu contra “s’abba de irmenticu”, chi sunt una sienda manna de ofèrrere a sa bidda. Cuntentu mannu de partetzipare a custa die, at naradu chi s’amministratzione de Lodè s’at fatu onore in custos annos ca at postu paritzu dinari pro sa cultura, su setore prus pagu contipizadu. At ammentadu difatis sos tribàrgios de importu mannu fatos pro su tzensimentu de sitos archeològicos e e de sos benes culturales; custu de sa mustra e de su libru est unu tribàrgiu chi s’annanghet a sos primos duos. Sella at sighidu s’arrejonu narende chi in su setore istòricu-culturale, in sos ùrtimos annos, sunt istadas publicadas paritzas òperas ma non semper sunt istadas orìginales, ca non ant  pigadu abba dae sa bena o dae su càntaru ma dae abba giai cùrrida. Sa mustra e su libru sunt imbetzes duos esèmpios mannos de micro-istòria ca ant presentadu documentos e chistiones mai bistos in antis e ca daent a sos lodinos mèdios de connoschèntzia chi s’istòria manna non faghet mai bìdere. In custa die, at agabadu Sella, si sunt presentados istùdios de setore (istòricos, linguìsticos e antropològicos) chi serbint a dare unu sentidu e unu sentimentu a una comunidade intrea.

 

Giacomo Floris at fatu una letzione de istòria: dae sa Sardigna de sos Giuigados e de sas curatorias a sa dominatzione aragonese pro aggabare cun s’època Sabauda. Isse at a pustis faeddatu de cantu b’at sutzessu in cussos annos in sa Baronia de Pasada, mescamente in sa bidda de Lodè, intritzinde sos contos de s’istòria manna cun cuddos de sos documentos gollidos subra custu giassu de sa Sardigna dae su 1358 a su 1863. At concruidu narende chi sa parte chi at iscritu isse “Lodè: lo stemma, la storia” servit a sos lodinos non petzi a connòschere s’istòria issoro ma fintzas a ischire proite tenent custu istemma comunale. 

 

Angelo Canu at imbetzes faeddatu de su libru “Lodè: contributos  antropològicos a s’istòria sua“ contende sa nàschida, s’istrutura de custa publicatzione e comente si sunt adobiados in biblioteca sos bàtoro istudiosos chi ant l’ant iscrita. Isse at mustradu comente cada tribàrgiu, mancari diferente s’unu dae s’àteru, faeddaiat semper de su mantessi arrejonu, sa bidda de Lodè, mancari dae bàtoro angrones (cugiones) diferentes. At sighitu a pustis contende proite l’est bènnidu in mente de iscrìere “Ditzis e narinzos lodinos” una gollida de ditzis e de narìngios de sa bidda sua, isprichende chi issos sunt pro s’òmine su mèdiu o sa manera de connòschere su mundu chi l’est in tundu.

 

Anna Cristiana Farris, chi at iscritu “Vita domestica e relazioni parentali lodeine dal 1750 ad oggi”, at naradu chi at seberadu de iscrìere de Lodè pro more de “s’amàssia” chi tenet pro sa bidda sua e pro sa curiosidade de connòschere “s’erènzia” de sa famìlia. Cun custa “amàssia” at fatu unu tribàrgiu e unu istùdiu mannu chi l’ant fatu sapire de sa partzitura de sa bidda in su 1700 in meda aposentos chi colaiant dae babbu in fìgiu “pro medas zenias”, genias. Intritzinde custos datos cun àteros datos anagràficos issa cumintzat a cumprèndere chi sa bidda fiat fata de bichinados e chi cada bichinadu fiat ordiminzadu in “clan”. In cadaunu difatis b’aiat règulas firmas de isposòngiu: si depiant cojuvare intre de fradiles o de ghermanos (su chi in italianu si narat “matrimonio endogamico”) pro fàghere in manera de non ispèrdere s’interessu de una famìlia.

 

Enedina Pau at concruidu s’atopu faeddende de sa parte chi at iscritu issa “Sa oche lodina”,  bènnidu deretu dae sa tesi de laurea sua. A sa gente in sa sala at ispricadu ite est unu tenore (“unu cantu” a bàtoro boghes) e sas ispètzies (“a boghe sèria”, – “a mutos” – “a boghe ‘e ballu”), s’ispartinadura chi tenet in s’ìsula e s’importu mannu chi at pro sa Sardigna ( in su 2005 s’Unesco l’at decraradu “patrimonio immateriale dell’umanità”). A pustis àere faeddatu de su chi est pro sa Sardigna at contadu s’amore e su sentimentu de sa bidda de Lodè pro su tenore, dae su 1950 a oe. E in custu istùdiu obligadu l’est bènnidu a faeddare de Preteddu Nanu, (connotu in totu sa Sardigna che “su thoppu” pro s’andadura e “sa ‘oche” pro sa boghe tenorosa ) chi tantu onore at datu a Lodè e a sa Sardigna intrea, ammentende sa borta chi at cantadu in su teatru Eliseo de Parigi ispantende (abirigulende, ammachiende) sa gente chi fiat in sala.

 

 Ànzelu Canu

 

 

Pro iscarrigare sos regestos de sa mustra istòrica:

http://www.comune.lode.nu.it/docs/cultura/24/viaggio_con_la_storia_lode_nei_suoi_documenti.pdf